De què vivim?

Primer de tot abans d'explicar de què vivim, hem realitzat una sèria de taules i gràfics de població per poder veure quina és la seva densitat de població, la població per anys, els habitatges que hi ha a Llagostera, les terres conreades, tot comparant les diverses xifres de la localitat  amb les del Gironès i algunes també amb Catalunya. 

Població  Densitat de població (2012) Llagostera Gironès Catalunya Densitat (hab/km²) 106,8 320 235,8 A través d'aquesta estadística podem observar que Llagostera, per ser un municipi, té una densitat de població força elevada. No lo suficient com per deteriorar la vida de les persones que hi viuen però si que efecte en quan a l'escassetat de llocs de treball lliures.   Població des del 1998 fins a l'actualitat 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 5.565 5.624 5.769 5.910 6.072 6.293 6.461 6.764 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 7.062 7.314 7.614 7.764 7.915 8.105 8.157 Hem realitzat una taula de dades i un gràfic de la població de Llagostera des de 1998 al 2012. Podem veure que hi ha un gran increment a partir de l'any 2004 que es pot veure com en els darrers anys, ha crescut en gran mesura. Les causes d'aquest creixement demogràfic són degudes a l'arribada de l'immigració, a més de la població que treballa els voltants de Llagostera com seria el gironès, van a viure a Llagostera per la seva proximitat i per estar situada en un lloc estratègic, aprop de l'autopista, aprop del mar, aprop de les grans indústries...  Població per grups d'edat (2012) De 0 a 14 anys 1.392 32.0965 De 15 a 64 anys 5.403 126.043 De 65 a 84 anys 1.170 21.127 De 85 anys i més 192 4.052 Total 8.1557 184.187 També hem realitzat una taula de les famílies que habiten a Llagostera comparades amb les de tot el Gironès amb les quals podem observar que la població de Llagostera és una població bàsicament formada per persones joves i adultes ja que 6795 persones tenen menys de 64 i només 1362 són gent gran. Al Gironès passa pràcticament al mateix, la majoria de persones tenen entre 0 i 64 anys i per tant podríem dir que la comarca del Gironès esta formada bàsicament per població jove. Habitatges i llars Habitatges familiars per tipus (2011)   Habitatges de Llagostera:    Color blau habitatges principals amb un 70%    Color vermell els secundàris amb un 19%    Color verd els habitatges buits amb un 11% Llagostera Gironès Principals 3.104 69.395 Secundaris 845 4.834 Buits 503 10.071 Tal com observem a la taula i el gràfic, podem veure que la majoria de les persones resideixen de forma fixa a la vila tot i que una quarta part usa els habitatges de què disposa allà com a segona residència. La majoria dels quals són de gent de Barcelona que busca tranquil·litat i passa els caps de setmana al poble. Per això podem dir que Llagostera és un poble residencial on els habitatges són principals, ja que molta gent que hi viu treballa a fora del poble, o per les rodalies. Hem realitzat un gràfic de Llagostera i no del Gironès ja que és el poble que treballem i per fer-ho molt més visual els habitatges que hi ha. Pel que fa el gironès tot i que a la ciutat universitària de Girona moltes residències són secundaries ja que només estan ocupades durant l'any, el període que duren els graus universitaris o per turistes que venen a visitar la zona. Sectors econòmics Superfície agrícola utilitzada (SAU) (2009) Llagostera Gironès Terres llaurades 1.845 13.965 Terres permanents 76 1.173 Totals 1.921 15.138 Amb aquesta graella hem pogut observar que pel número de terres llaurades tan a Llagostera com a tot el Gironès, les pastures permanents són  molt poques. Amb això podem observar el poc pes que té l'agricultura a la zona.   Treball Activitats econòmiques per sectors Tal i com es pot veure en aquest gràfic de sectors, el que predomina a Llagostera actualment és el sector secundari, ja que la major part de la gent treballa  en el sector industrial. Tot i això cal dir que molta de la gent que habita a Llagostera, treballa a altres pobles ja que l'oferta de treball és molt limitada. No tant com la indústria però els petits comerços també tenen gran importància al poble ja que són molt nombrosos. Mentre pel que fa a l'agricultura i la ramaderia tal com hem dit anteriorment té poca influència en l'economia ja que molt poca part de la superfície de Llagostera està dedicada a això. Avui en dia però, s’està potenciant el turisme mitjançant el barri de Reramur, fent diverses fires com la Fira del Bolet o el Mercat Romà, que il·lustren la configuració medieval de la vida dins la muralla que antigament marcava els límits del poble. També s’està innovant en l'àmbit gastronòmic, existeixen nombrosos restaurants reconeguts i diverses rutes verdes que permeten fer senderisme i excursions amb un munt de rutes molt variades.  A més, Llagostera és un lloc de pas de la Via Verda que uneix Olot amb Girona i amb la Costa Brava (Ruta del Carrilet), un camí exclusiu per a vianants i cicloturistes amb un pendent molt suau i accessible. Durant el segle XVIII els llagosterencs vivien bàsicament del sector secundari, d’una prolífica indústria surera, que fou durant molts anys el motor de l‘economia i de l'existència d'una fàbrica d'agulles molt important. Aquestes dues grans fàbriques amb el temps però van anar perdent importància fins al punt de desaparèixer. Actualment però Llagostera segueix visquent en major part del sector industrial tot i no destacar-hi. Fa uns anys, quan va produir-se el "boom de la construcció" Llagostera va ser edificada de forma notable. A partir d’aquí no ha deixat de créixer fins a convertir-se en el poble que tenim avui.