LA HISTÒRIA DE LLAGOSTERA
 |
Llagostera - Carrer de Barcelona
|
Per conèixer més bé Llagostera, començarem introduint el seu patrimoni cultural actual, és a dir, el conjunt d'edificis històrics de què disposem actualment:
 |
És de planta rectangular i destaca la portalada d‘estil gòtic català, a l‘interior d'aquesta hi ha una reproducció d‘una imatge de Sant Feliu, ja que l‘original va desaparèixer durant la guerra civil.
 |
Envoltant l'església trobem l'ajuntament, el castell i la muralla, els orígens dels quals daten al s. XII tot i que les restes actuals pertanyen a un poderós conjunt fortificat dels segles XIV-XV, del qual se‘n conserven tres torres i unes voltes que és troben dins l'actual ajuntament a la Sala de Sessions (s. XV).
A la plaça de sota l'església i l'ajuntament, trobem l'edifici de Ca les Vídues, que fou un casal construït al segle XVI. Propietat d‘una important família, les vídues de la qual hi vivien per estar prop de l‘església. Al 1957 es va donar a l‘Ajuntament passant a ser la biblioteca del poble i actualment el punt d'informació jove.
El tercer edifici més important que és conserva és el Casino Llagosterenc, construït a mitjans del segle XIX, d‘estil Noucentista, quan a Llagostera hi havia un gran moviment associatiu molt lligat a la indústria del suro. El primer edifici (1891-1903) va ser substituït per l‘actual casino el 1936. En quan a les masies de l'època, un exemple que es conserva i que tenien els grans propietaris rurals al s. XVI és la Torre Albertí. Aquesta masia té una torre de guaita i de defensa, i una capella que data del 1588.
Si ens centrem en l'època més esplendorosa de la indústria surera a Llagostera ( de finals del s. XIX i principis del XX) trobem un exemple de com era la residència d'un empresari del suro, Can Coris.
L’aparició
del tap de suro comportà una major consideració de les alzines sureres a partir
del segle XVIII. Els propietaris de suredes es trobaren, d’un dia per l’altre,
que aquells arbres dels quals fins aleshores no n’havien tret més rendiment que
d’altres espècies els proporcionaven grans guanys.
Llagostera era una de les poblacions, ubicada a l’extrem sud de la serralada de les Gavarres, on hi havia extensions notables d’aquests arbres.
L’alzina surera representava un percentatge molt destacable entre els diferents aprofitaments agraris i forestals de Llagostera. Gràcies a això Llagostera estigué entre les poblacions que conegueren la implantació de la indústria del suro des d’uns moments molt inicials. I els propietaris forestals es trobaren amb noves possibilitats de negoci amb les seves alzines sureres.
Llagostera era una de les poblacions, ubicada a l’extrem sud de la serralada de les Gavarres, on hi havia extensions notables d’aquests arbres.
L’alzina surera representava un percentatge molt destacable entre els diferents aprofitaments agraris i forestals de Llagostera. Gràcies a això Llagostera estigué entre les poblacions que conegueren la implantació de la indústria del suro des d’uns moments molt inicials. I els propietaris forestals es trobaren amb noves possibilitats de negoci amb les seves alzines sureres.
També és important citar el mitjà de transport que abans arribava fins aquest poble, un tren, el Carrilet. L'estació del qual actualment s'usa com a oficina d‘informació i turisme de Llagostera i ubicada davant el Cap de Llagostera.
L'últim
edifici cultural de què disposa aquesta vila és l'Agrícola, un casal modernista
construït el 1903 per acollir entitats i associacions. Va ser la seu del centre
Regionalista i de la Cambra Agrícola.
Llagostera també disposa d'un museu anomenat Museu Fundació Emili Vilà que acull una valuosa col·lecció amb peces de Modigliani, Toulousse Lautrec, Degas, Goya, Picasso, Corot i Rousseau, a més d‘obres del pintor Emili Vilà Girgoll, llagosterenc que va establir-se a París l‘any 1906 on va triomfar com a cartellista i retratista.
El castell, es tracta d’una construcció de planta rectangular d’uns 19 per 9 metres, amb l’eix principal en direcció nord-sud i adossat a la part interior del llenç occidental de la muralla del primer recinte. Rehabilitat al segle XIX per a hostatjar-hi les escoles i les dependències municipals, a l’actualitat és la seu de l’Ajuntament de Llagostera.
Després d'haver explicat els elements arquitectònics
importants de la vila creiem imprescindible comentar el gran augment de
població que s'hi ha produït al llarg dels darrers anys. Degut a això,
Llagostera ha estat edificada de forma massiva al llarg dels últims anys. La
seva situació es troba en un lloc de pas, un punt mig, prop de les zones
costaneres i de la ciutat de Girona. La població dels quals, pobles costaners i
Girona, no a parat de créixer i molta gent d'aquests llocs s'ha traslladat a
Llagostera, ja que, ofereix la tranquil·litat que aquestes zones no acostumen a
proporcionar i tenen l’autopista que els permet arribar amb rapidesa a la feina
degut a que el municipi ofereix poques possibilitats de treball.
Com a desavantatges però, com qualsevol poble, té un nombre
reduït de petits comerços i entitats públiques i, per tant, molts productes o
serveis no estan disponibles al mateix moment com podria pot ser anar a la
universitat o ser operat a l’hospital entre d’altres.
Per finalitzar, i després de parlar amb diversos Llagosterencs
hem après alguns aspectes canviats en aquesta vila.
L'actual festa major que actualment té lloc a la zona
esportiva, és feia en un embalat al Parc de la Torre i al llarg de tot el
passeig Pompeu Fabra hi havia les fires. Era típic que els dilluns de festa
major la gent gran anés vestida amb roba llarga, tradicions que actualment
s'han perdut.
Pel que fa als pastorets, que actualment tenen lloc al
casal, abans és feien al casino Llagosterenc i quasi tot el poble els anava a
veure.
El mercat del poble el feien prop de la Plaça Catalunya i
actualment té lloc al passeig.
En quan a la sanitat, fa uns 50 anys els habitants
d'aquest poble només disposaven d'un metge, el metge Pasqual que vivia a la
plaça Catalunya.
La gent de pagès però, com que li era difícil accedir-hi,
acostumaven a tenir una assegurança privada, una de les més conegudes al moment
fou "Família Gerundense", i per tenir dret a l’ambulància acostumaven
a pagar una quantitat fixa al mes per no haver-ho de pagar tot de cop.
Aquests són alguns dels canvis més notables que afectaren
tota la vila al llarg dels últims 50 anys.
Us deixem una pàgina on hi ha una audio-guia i més informació: Submergeix-te en la història (escolta l'audioguia ambientada)
Finalment aquí us deixem el nostre vídeo sobre el poble de Llagostera esperem que us agradi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada